Scroll to top
ca es

LLIÇONS DE L’EMPRESA FAMILIAR DAVANT LA CRISI DEL CORONAVIRUS

Si alguna cosa ha de matar a més de 10 milions de persones en les pròximes dècades, probablement serà un virus molt infecciós més que una guerra. No míssils, sinó microbis”. … Bill Gates, fundador de Microsoft, va anticipar en 2015 en una apocalíptica xerrada TED, la possibilitat que un virus s’emportés per davant milers i milers de vides humanes sense que la humanitat estigués preparada per a això.

Abans, en 1981, l’escriptor estatunidenc Dean R. Kootz va publicar la novel·la Els ulls de la foscor, en la qual imaginava una pandèmia global a causa d’un virus, que va anomenar Wuhan-400, desenvolupat en uns laboratoris de la Xina. Va situar la història al voltant de l’any 2020.

Ens crèiem els amos del món, presumíem de tenir un poder gairebé omnímode i ara sotsobrem per la pandèmia del coronavirus. En primer lloc, la meva solidaritat amb les víctimes i malalts i la meva eterna gratitud al personal sanitari, exèrcit, policies, transportistes, emprats de negocis fins i tot en marxa, empresaris, i altres actors de la societat civil per la seva ingent labor aquests dies.

“La família empresària constitueix un complex ecosistema on conviuen negocis (raó) i família (emoció) que ha de ser governat amb intel·ligent equilibri”

Posant el focus en l’afectació d’aquest complexa i insòlita situació en el món empresarial i tractant d’aportar alguna inspiració per als lectors em permeto acudir a les vivències a les quals he pogut tenir accés amb líders de referència d’empreses familiars de longeu èxit. Crec que els seus aprenentatges amb especialment benvinguts ara.

En aquests temps turbulents, més que mai, convé actuar des de la responsabilitat, la serenitat i el sentit comú. Com bé saben en les grans sagues familiars, cal mirar les coses amb perspectiva i pensar que, abans o després, després de la tempestat torna la calma. Guanyar diners en el curt termini per a l’accionista no és la qüestió. Les veritables empreses familiars romanen perquè tenen un propòsit que les connecta amb la societat. Avui més que mai ho estem comprovant. Així va ser en el passat, basta llegir o escoltar històries de famílies centenàries, i així continuarà sent en aquestes hores tan turbulentes.

L’al·luvió d’iniciatives a les quals estem assistint aquests dies per part tant de les grans corporacions de l’Ibex com de pimes i autònoms és una clara mostra d’aquest sentit de propòsit que ha d’imperar en l’acció de govern i gestió de les companyies. L’empresa és una actor social de primera magnitud que ha d’atendre, permeti-se’m l’anglicisme, no sols als seus shareholders (accionistes) sinó també als seus stakeholders (els seus grups d’interès). Les empreses que actuïn la necessitat de connexió amb les demandes socials tindran un futur pròsper per davant.

Aquests grans líders als quals em referia ens ensenyen també que les crisis són sempre temps d’oportunitat. Tindrem la gran oportunitat de repensar estratègies, processos, mapes de riscos, totes aquestes coses que el dia a dia ens dificulta tractar. Tindrem l’oportunitat d’entendre que avui necessitem empreses amb propòsit i actuar amb determinació des d’aquest propòsit per a posar la nostra empresa al servei dels grans reptes de la societat. Tindrem l’oportunitat de dedicar més temps a la formació i advertir que l’educació en línia existeix i funciona molt bé. Tindrem l’oportunitat d’experimentar a fons els avantatges del teletreball i adonar-nos que es pot avançar enormement en termes de conciliació. Existiran oportunitats de millora empresarial que seran clau per a la sortida de la crisi. Cal parar en boxs però després se surt a tota pastilla. Les empreses han de preparar-se per a això per més que ara sembla que ens vegem abocats a l’altra part del món.

Però també tindrem l’oportunitat de conviure més amb la nostra família, amb els nostres fills i segurament conrear algunes aficions indoor. Tindrem la gran oportunitat d’advertir les veritables prioritats de la vida.

Les famílies empresàries, mirant-se en el mirall dels líders de referència, han de valorar que aquestes mars embravides se solquen millor des de la unió i la cohesió. La família empresària constitueix un complex ecosistema on conviuen negocis (raó) i família (emoció) que ha de ser governat amb intel·ligent equilibri. De manera que està molt bé el govern corporatiu i la gestió de les empreses, però això ha de venir també acompanyat del govern i gestió de la família per a aconseguir el necessari alineament i l’orgull de pertinença. Treballar els per a què? que acaben perfilant el propòsit de la família empresària. Revisar els valors que han permès als propietaris d’un negoci perdurar en el temps és una eficaç recepta per a generar aquesta passió compartida tan necessària per a abordar els més difícils reptes. Tots junts podrem sortir d’aquesta crisi. Com assegura en privat un líder de tercera generació d’una important empresa familiar espanyola, “ara més que mai cal posar focus a enfortir els valors que ens han fet perdurar”.

“Del treball i la comunicació entre generacions es crearan les millors condicions per a enrobustir el llegat de la familia”

Les famílies empresàries han d’entendre que la clau de l’èxit sostingut en el temps passa per combinar sàviament l’experiència de les generacions sènior amb el potencial innovador que aporten unes generacions continuadores que porten la digitalització i la globalització en el seu codi genètic. Just en aquests moments estem ja veient casos de joves aportant solucions online en empreses familiars per a facilitar les comunicacions, la gestió interna, les relacions amb proveïdors i client o abordant processos d’intel·ligència artificial. Crec fermament en la col·laboració multigeneracional com a base de la continuïtat de l’empresa familiar. Els vells paradigmes de la successió que emulava les lluites en els ramats de lleons on era un el que, després de voraç batalla, eliminava a la resta d’aspirants han de ser superats. Abans al contrari, del treball i la comunicació entre generacions es crearan les millors condicions per a enrobustir el llegat de la família. La sortida d’aquesta crisi demandarà aquest esforç i compromís multigeneracional que també l’evidència científica demostra estar darrere de l’èxit en el temps de molt negocis de família.

Des del lideratge emprenedor que acostuma a impregnar l’acció de moltes empreses familiars, s’aplicarà medicina darwinista en aquesta situació d’emergència no sols per a adaptar-se als ingents reptes que està causant aquesta pandèmia, sinó que sabran sortir enfortits quan les aigües tornin al seu llit. Res serà com abans. És una lliçó que hem d’aprendre de cada crisi. El món que vindrà serà diferent de l’afable entorn amb el qual ens despertàvem en els primers dies del mes de març de 2020. Entrelluco l’aparició de moltes propostes innovadores per a adaptar-se a una societat molt més polaritzada, amb desaparició d’intermediaris, enfortiment de nous mitjans de comunicació, auge de mitjans de pagament amb menys paper moneda, aposta per l’automatització industrial, més teletreball o desenvolupament de nous canals comercials. Cada empresari en el seu sector haurà de fer una intel·ligent lectura d’aquests canvis per a adaptar-se amb extraordinària rapidesa per a sobreviure. Aquestes transformacions hauran d’afectar estratègies, models de negoci, estructures organitzatives, disseny d’oficines, però també als estils de lideratge. El canvi organitzacional ha de començar sempre per l’evolució de la mentalitat.

“Indici de moltes propostes innovadores: desaparició d’intermediaris, enfortiment de nous mitjans de comunicació, auge de mitjans de pagament amb menys paper moneda, automatització industrial, més teletreball.”

Hem assistit, i ho continuarem fent, a proves extraordinàries de líders empresarials amb propòsit. Per exemple, en el cas d’Espanya, el missatge tranquil·litzador de l’amo de Mercadona, Juan Roig, assegurant que el proveïment de mercaderies estava assegurat. L’enorme contribució de Amancio Ortega. La postura d’hotelers com Abel Matutes o Kike Sarasola per a posar a la disposició de les autoritats alguns dels seus hotels per a convertir-los en hospitals. La transformació de Grup Antolín per a fabricar material sanitari.

Aquest lideratge que emana des de l’empresariat, com a protagonista rellevant de la societat civil, sens dubte contribuirà a un desenvolupament sostenible i inclusiu. Des d’aquest lideratge amb propòsit sempre es guanyen les batalles per cruentes que aquestes siguin. Espero així que la ciutadania tingui una mirada més còmplice cap als empresaris.

És d’extraordinària rellevància l’anhelada continuïtat transgeneracional de les empreses familiars. Un objectiu bo per a les empreses, però també transcendental per a construir una Espanya i un món millor. Allà on hi ha bones famílies empresàries amb sòlids valors i negocis competitius es generarà ocupació, riquesa i benestar, i hi haurà, per tant, una societat millor, més lliure i amb més oportunitats.

Manuel Bermejo, PhD, presidente en The Family Advisory Board y profesor IE Business School

Font: https://www.elindependiente.com/opinion/2020/03/25/lecciones-de-la-empresa-familiar-ante-la-crisis-del-coronavirus/

Related posts